|
or Hobra intitulada scachs d amor feta per don franci de Castelvi e Narcis vinyoles e mossen fenollar Castellvi
(Mars)
1 Trobant se Març ab Venus en un temple,
2 ensemps tenint Marcuri [en] sa presencia,
3 ordi hun joch de scachs, ab nou exemple:
4 prenent Raho per Rey sens preheminencia;
5 la Voluntat per Reyna ’b gran potencia;
6 los Pensaments per sos Orfils contemple;
7 Cavalls, Lahors ab dolça eloqüencia;
8 Rochs son Desigs que ’nçenen la membria;
9 Peons, Serveys pugnant per la victoria.
Vinyoles
(Venus)
10 Per exercir Venus la sua gloria,
11 volgue per Roch Vergonya cautelosa;
12 Cavalls, Desdenys en paga meritoria;
13 Orfils, Esguarts de vista delitosa;
14 per Dama pres Bellea graciosa;
15 y lo seu Rey, seguint d’amor ystoria,
16 fon la Honor ab vida perillosa;
17 per fels Peons prengue les Cortesias,
18 armats, guarnits de mil parençaryas.
Fenollar
(Mercury)
19 Mercuri, prest en sos modos y vias,
20 pinta·l taulell de sorts clares y escures:
21 y fon lo Temps, partit per nits y dies,
22 un quadre fent les primeres clausures;
23 lo qual per creu parti ’n quatre natures
24 de temps divers; y apres, seguint ses guies,
25 de quada part feu quatre ’guals figures;
26 e, dividint sots tal pacte la resta,
27 un sis y hun quart suma tota la llesta.
Castellvi
(Lo Peo del Rey va en la quarta casa)
28 Lo camp partit y tota la gent presta,
29 lo gran guerrer, ab la ’nsenya vermella,
30 mogue tantost a tota se requesta,
31 prenent Amor per nom en sa querela;
32 e tramete ves lo camp de la bella
33 lo pus valent Peo de la conquesta:
34 lo qual tira dos passos devers ella.
35 Movent aquest lo Rey, Raho descobre,
36 e lo cami de Voluntat se obre.
Vinyoles
(Lo Peo de la Dama a la quarta casa)
37 Dama gentil, ab animo no pobre,
38 portant de vert bandera de sperança,
39 per nom cridant: «Gloria, gloria cobre
40 la mia gent ab benaventurança!»
41 Lo seu Peo, cortes, ab gran temprança,
42 avant passa, perque Bellea obre,
43 en joch d’amor, la primera parança.
44 Prenent hun gest humil per sa defesa,
45 lo cor feri d’amorosa scomesa.
Fenollar
(Diu que lo tocat se hagia de jugar)
46 La ley que deu primer esser admesa,
47 es, en tal joch, que la pessa toquada,
48 ab fermetat, sens debat ni contesa,
49 per cascu, cert, hagia d’esser jugada.
50 Cau en rao: car pensa ’namorada,
51 havent elet, liberta ni sospesa
52 restar no deu, mes del tot subjugada.
53 E per ço·s diu: «Ardiment y follia
54 en cascun fet, puys fet es, fet se sia!»
Castellvi
(Lo Peo del Rey pren lo Peo de la Dama)
55 Lo bon Servey, rebut ab Cortesia,
56 prengue de nou, esforç, per acceptar la,
57 fent se senyor del lloch hon la cullia,
58 sens pus pensar si podra ’nujar la;
59 perque lo grat que·l força tant [a] amar la,
60 a desigiar tal gloria·l movia
61 tostemps seguint amor, fins a trobar la.
62 L’emprenedor, per eixir ab la sua,
63 no·s deu parar per nengun plech ni rua.
Vinyoles
(La Dama, a la quarta casa sua, pren lo Peo que li havia pres lo seu)
64 Perque·l renom de Bellea rellua,
65 vent que·l Servey gustava Cortesies,
66 ab gran rigor ixque de casa sua
67 per castigar tant folles fantasies.
68 E, no curant de moltes lloçanies,
69 mirant se ’ntorn, com fa lo camp la grua,
70 mata·l Peo que feya valenties.
71 Lo qui enpren, mirar deu, ans que ’nprenga
72 perque la fi del que fa no·l reprenga.
Fenollar
(Diu que lo pres una volta se hagie de pendre)
73 La ley [següent], que·ls dos volem comprenga,
74 es que la gent presa, resta cativa;
75 per ço deu molt pensar be ab qui·s prenga
76 la Voluntat, pus es senyora ’ltiva.
77 Car de grans trets lo qui pus alt s’esquiva,
78 resta pus bax, perqui lo joch aprenga;
79 puix que de grat enteniment cativa.
80 Si lo Voler Reho no vol complaure,
81 es molt degut catiu que·l vejam caure.
Castellvi
(Lo Cavall de la Reyna va a la tercera casa de l’Orfil, tirant ves la Dama)
82 La Voluntat, desigiosa de plaure,
83 en quant pogues a la Dama eleta
84 deslibera devers aquella traure
85 sa gran Lleor ab lengua molt perfeta.
86 E fon avis de persona discreta
87 pensar tostemps servir y no desplaure
88 la que del cor senyora ’vem ja feta:
89 foll es aquell que gose fer ultragie
90 contra qui es tengut de vassallatgie.
Vinyoles
(La Dama se’n torna a son loch)
91 Per ben guardar la torra d’omenatgie
92 torna [en] son loch la graciosa Dama;
93 que·l Cavaller, majorment de paratgie,
94 voler no deu taquar honesta fama.
95 L’anemorat,quant passio l’inflama,
96 no vulla dar als bens d’onor dampnatgie;
97 e, si u vol fer, fogint se romp la trama.
98 Per que quant plou, qui·s cobre de la fulla,
99 crent ser exut, dos vegades se mulla.
Fenollar
(Diu, si haveu senyalat o tocat la casa, que us metau en ella)
100 Lo terç decret vol que cascu·s reculla
101 en son castell o conquistada casa,
102 y perdra la yames puga ni vulla;
103 ans den morir tenint en ma l’espasa.
104 Car la Voluntat tal foch d’amor abrasa,
105 que força may no li tol la despulla;
106 senyora es que tots los senys arrasa.
107 Puys, sens lo grat, voler may se conquista,
108 no·s pot mudar fins que lo grat desista
Castellvi
(L’Orfil del Rey va a la quarta casa davant l’Orfil de la Reyna)
109 Raho, trobant pus aspre que l’arista
110 la Dama que molt humil estimava,
111 restant en si de tal engan molt trista,
112 vent que Laors y Serveys desdenyava,
113 per lo valer que molt la convidava,
114 son Pensament, que sospyrant aquista,
115 fin[s] al quart grau per espia ’nvyava.
116 Qui vol saltar en alt per a llevar se,
117 primer cove algun poch abaxar se.
VINYOLAS
(Lo Cavall del Rey va a la tercera casa de Orfil de Rey)
118 La Honestat de qui sol arrear se
119 Bellea gran, si vol esser divina,
120 lo seu Desdeny trames, sens oblidar se,
121 per a tallar del Pensament la mina.
122 Que si aquell de la virtut declina
123 y no volgues per si may limitar se,
124 Defensio d’onor lo contramina.
125 Tostemps lo foch crema per sa natura,
126 mas l’aygua·l fa dançar a sa mesura.
Fenollar
(Que·l Rey puga lo primer lanç anar a terça casa)
127 L’altre decret que molt lo joch apura,
128 es que los Reys a la casa terçera,
129 lo primert tret, sens fer pus desmesura,
130 salten liberts en qualsevol manera;
131 mostrant que tart devem per la costera
132 dexar lo pla o la via segura:
133 tal exemplar en tot d’aquells s’espera.
134 Per ço cascu, quant los limits traspassa,
135 erra, mas poch, si no s’i torva massa.
Castellvi
(Juga Cavall de Rey a la tercera de Orfil)
136 L’enamorat, mirant que no li passa
137 l’ergull [e] enug a la gentil senyora,
138 hague d’amprar Raho, que·ls fels compasa;
139 la qual, de grat, li fon gran valedora:
140 Son Dolç Parlar, que la gent anamora,
141 li tramate, sens pendre longa spassa,
142 per arribar a la que·l mon adora.
143 O, quant nos val, ab tot que poch nos costa,
144 aquell dolç so de la Llahor composta!
Vinyoles
(Juga l’Orfil de la Dama a quatre cases del Cavall de l’altre Rey, sobre·l Cavall)
145 Amarch convit cubert de dolça crosta,
146 es lo Leguot, que·ls senys tots afalagua,
147 y affalaguant Bellea, ab grat s’acosta
148 al falç enguan que sots aquell s’amagua.
149 Trahent dels hulls, per dar li d’amor paga,
150 hun Dolç Esguart’ en loch de la resposta,
151 que li guareix de sos Desdenys la plaga,
152 poden los Hulls mirar lo invisible
153 y turmentar l’esperit impassible.
Fenollar
(Diu qu’ab lo salt de la tercera lo Rey no puga pendre)
154 Perque los Reys, ab poder invensible,
155 mes de raho no puguan mans estendre,
156 es decretat que, fent lo salt possible,
157 no puguen may ferir escach, ni pendre;
158 mostrant al mon que ’n punir o rependre
159 deuen merçe masclar ab l’irascible,
160 y no fer tant quant basten a compendre;
161 car, si son grans ab ales de potencia,
162 majors seran, usant de gran clemencia.
Castellvi
(Jugue lo Peo de Roch de Rey hun punt, anant sobre l’Orfil)
163 Vist lo Mirar de tant bella parençia,
164 lo bon Desigx que sots Raho milita,
165 trames tantost, ab molta reverencia,
166 lo seu Servey, per rebre·l qui l’excita.
167 L’afeccio, que va ’n los hulls escrita,
168 desperta·l cor, per la conveniencia
169 de l’amador, on ver’amor habita.
170 Conformitat es la cosa pus çerta
171 qu’entre·ls amats les amistats conçerta.
Vinyoles
(L’Orfil de Reyna pren lo Cavall del Rey)
172 Perque Lahor los esperits desperta
173 y fa placar Bellea ’b cara francha,
174 ab Dolç Esguart, que·l cor ferint acerta,
175 Lahor prengue, en qui sperança tancha;
176 a denotar que a l’amant no mancha,
177 en negun temps, la fi d’amor offerta,
178 si de lahors la font nuncha s’estancha.
179 Que los legots fan dama tan contenta,
180 que·l descontent content se representa.
Fenollar
(Diu que·l Rey no salte a la tercera sobre les altres pesses)
181 Mes fonch pactat que·ls Reys, hon se [a]posenta
182 valer tan gran, sobre·ls altres no salten,
183 mas, per camins segurs de sobreventa,
184 vagen tostemps on lladres may asalten.
185 Car, puix d’aquells nostres honors s’esmalten,
186 deixant atras qui·ls pot donar empenta,
187 sy·s guarden mal, a si y al poble falten.
188 Natura vol los membres ser defenssa
189 del dan del cap, on tots reben offenssa.
Castellvi
(La Reyna pren l’Orfil de l’altre Reyna)
190 Ab resplendor que gran amor compensa,
191 los Hulls tan vius que, mirant, abrassaren
192 l’alegra cant de la Llahor que ’ncenssa,
193 molt humilment Voluntat convidaren·
194 E tal esforç, mostrant se, li donaren,
195 que pres tantost, per paga y per compensa,
196 los Rays del Sol que tant la penetraren.
197 Esteles son los hulls ab que naveguen
198 los marines que ’n esta mar se neguen.
Vinyoles
(Lo Rey juga hun punt lo seu Peo)
199 Perque·ls amants pus clarament coneguen
200 la Honestat ab quin tento comporta
201 lo Pensament, del qual aquells se seguen,
202 ab joch cortes los defença la porta,
203 movent lo Peu hun sol pas per escorta;
204 los enemichs ses esquadres despleguen
205 d’aquelles vent ja la sperança morta.
206 Discrecio cortesament ordena
207 quant lo voler follament desordena.
Fenollar
(Diu que·l Rey, llevant se per sus, no salta la tercera)
208 Es altre ley, en nombre de vuytena,
209 que·l Rey valent, retrahent sa persona,
210 no puga may, pus es d’onor la mena,
211 fer lo dit salt honrant l’alta corona;
212 mes, pas a pas, que millor se condona,
213 per son cami torne sens por ni pena,
214 ab gravitat que tals princeps corona.
215 Car molt mes val una discreta fuyta
216 que caure pres per destemprada cuyta.
Castellvi
(La Reyna pren de Cavall de Dama Peo)
217 Mas l’apetit de l’amorosa fruyta
218 mogue axi la Voluntat exhemte,
219 qu’entra ’n lo ca[m]p de Venus a la luyta
220 d’un Cortesa que desdenyar intempte.
221 Y majorment perqu’era de la ’mpremta
222 de qui la te en foch d’amor ja cuyta:
223 Bellea gran, que los pus savis temta.
224 Quant veu que·l foch del fum a fet ja flama,
225 tothom se guart, que lo veri·s derrama.
Vinyoles
(Juga lo Cavall de Dama a dos puts de Dama)
226 Bellea, vent que Voluntat s’inflama
227 contra·l Desdeny prenent sa Cortesia
228 y manaçant la Vergonyosa Fama,
229 per deffensar, ab gracia·s movia;
230 y, ab son Cavall saltant, se offeria
231 a batallar contra·l camp de la Dama,
232 que ab esforç Vergonya combatia;
233 Exemple ’s cert que may seguex desastre
234 al qui be sab d’aquell trobar lo rastre.
Fenollar
(Diu que no sia pres ni ferit lo Rey,mas que l’avisen, so es donant li sus)
235 Un’altre Ley s’enfila ’n aquest rastre:
236 que·l Rey tractat no sia com la [resta];
237 si contr’aquell se feya ’lgun empastre,
238 o si·l perill de l’enemich l’asesta,
239 avisau lo, que no·l fira ballesta;
240 axi u dispon en lo cel aquell astre
241 que l’a dotat de real sobrevesta.
242 Lo nom de Rey als enemichs aterra:
243 dels seus los bons deffen, y·ls mals desterra.
Castellvi
(Juga Cavall de Reyna a quatre de Cavall de [l’altra]Dama)
244 Rompuda ja de tot entr’ells la guerra,
245 la Reyna gran, que·l bell nom d’Amor crida,
246 mana venir, corrent y serra,
247 hun Cavaller en aquella partida,
248 per conquistar, ab sa gent pus unida,
249 dels enemichs la Cortesa Desferra,
250 que stava mal en lo camp repartida.
251 Qui en l’asalt als primes no contrasta,
252 sy als darrers vol contrastar, no y basta.
Vinyoles
(Juga Roch de Dama en la casa de l’Orfil seu)
253 Vergonya·s l’or on Bellea s’encasta:
254 per ço·s posa prop d’ella en l’atallaya,
255 abandonant, pus veu que Laguot guasta,
256 l’Estil Cortes, que ya d’espant s’esmaya.
257 Car Honestat, qui be no l’atallaya,
258 reb lesio en la presona casta,
259 dexant entrar Legots dyntra la naya.
260 Be sta la por a l’oçell qu’es en vela,
261 puix que·l defen de caere dins la tela.
Fenollar
(Diu que·l Rey, puix li donen sus, se hagie de levar o cobrir)
262 Puix avisat lo Rey es sens cautela,
263 vol altre ley que·s cobre o que·s mogua;
264 en animos, l’anemich no recela:
265 menyspreu d’aquell no vulla que li noga.
266 Per ço, prudent, lo pas al perill cloga,
267 que·l gran leo vengut de la mustela
268 vem cascun jorn, si be vist real toga.
269 Tots som eguals, en mort y en naxença:
270 per ço egual deu esser la temença.
Castellvi
(Cavall de Reyna pren lo Peo de Roch de Dama)
271 Vist com se mou Vergonya [a] fer valença
272 a la Honor, Cortesia y Bellea,
273 lo Cavaller, ab bona continença,
274 sens pus reçel entra en la pelea,
275 rompent aquell Paves de qua s’arrea,
276 Temor de fer desonesta fallença,
277 qu’es passio de qui la Dama·s prea.
278 Lo vençedor, vençent, guarda com fira,
279 car sovint venç, lo vençut, quant se gira.
Vinyoles
(Cavall de Dama juga a tres graus de la sua linea)
280 Quant mes no pot, ab un Ultragie mira,
281 guarda y deffen Bellea lo seu Moble,
282 y si los seus Laor mou o regira,
283 ella s’esta ferma, constant, ymmoble.
284 Donchs, si lo tot es [a] la part pus noble,
285 y semblara que for[a] el carrer tira
286 lo seu Desdeny, segons juhi de poble,
287 diu lo discret, quant veu fer cosa estrema:
288 «Be sab que fa lo qui sa casa crema».
Fenollar
(Diu que cascu deu jugar sa tanda e no dos tretas arreu)
289 Raho deu ser [entegra] y no sema
290 y per a tots en tot molt rahonable;
291 per ço ’n lo joch quiscu juch ab sa tema:
292 la hu primer, so que li par loable;
293 l’altre apres respongue lanç notable;
294 cascu son colp, que fir, sper o tema,
295 vagien eguals ab tanda concordable.
296 Algu no pens, gua[n]yant, passar la ralla,
297 car orde·s vol servar en la batalla.
Castellvi
(Lo Cavall pren lo Roch de Dama)
298 Lo Cavaller, rompent del tot la tralla,
299 Vergony’ abat y acosta·s a l’insigne
300 Bellea tant, que, ab goig y rialla,
301 en lo vert prat morir vol com lo signe.
302 E si el mor content, de mort indigne,
303 la Voluntat no deu moure baralla,
304 pus el Cavall es fet anyell benigne.
305 Tots jorns se veu morir en esta sgrima:
306 donchs, mal d’amor no·s tingua ’n pocha stima.
Vinyoles
(Cavall de Dama pren Cavall de Reyna)
307 Havent perdut Vergonya, qu’es la çima
308 de Honestat, refragant com lo lliri,
309 y llima fort que tota viltat llima,
310 Ultratge·s mou, mes cremant que cautiri,
311 contra·l Llegot, donant li tal martiri,
312 que·l falç amarch ab son turment aprima,
313 y del suc dolç fa hun suau colliri.
314 Deffendre·s deu Bellea y ser avara,
315 car tant val mes, quant mes nos costa cara.
Fenollar
(Diu que no·s juga llanç falç, so es Cavall per Roch, etc.)
316 Mes se pacta, si be dit no·s encara,
317 que lo poder hu de l’altre no prenga;
318 per ço cascu pese son dret ab tara;
319 mes del que pot lo seu peu no estenga,
320 mas jugue just, perque l’ull no·l reprenga
321 del mirador, car gran carrech prepara
322 qui son Cavall per Roch vol que s’empenga.
323 Lo capella no deu voler la pompa,
324 ni·l cavaller res que honor corrompa.
Castellvi
(Lo Peo de la Reyna va a la quarta casa)
325 Romput l’estol, perque millor se rrompa,
326 lo vençedor los seus tostemps esforça
327 ab crits, ab so de animosa trompa,
328 crexent en ells l’ardiment y la força.
329 Voluntat, vent Bellea anar a l’orça,
330 present li fa, perque·l joch no ’nterrompa,
331 d’un nou Servey que l’amistat refforça.
332 Lo joch d’amor se deu jugar ab manya,
333 e qui forçat lo vol guanyar, no·l guanya.
Vinyoles
(Cavall de Dama va a tres de la matexa Dama)
334 La Reyna, vent que tan mal acompanya
335 la Voluntat lo Servey que li dexa,
336 hun gran Desdeny trames, ab vista stranya,
337 per ultrajar la çelada que veya,
338 e, majorment, perque pensava y creya
339 foragitar, ab ell, l’altre companya
340 del Pensament o del Voler que·n feya.
341 Quant l’anemich fengex que s’abandona,
342 fugiu tambe, que l’art ab l’art se dona.
Fenollar
(Diu que·l Peo no puga passar sens batalla)
343 Edicte bell anadint, se pregona
344 que lo Peo, contra·l Peo si juga,
345 deu batallar persona per presona,
346 e, altrament, passar de llarch no puga.
347 Mas, si aquell s’esta ’b lanca fexuga,
348 que pas avant, pus l’altre l’abandona,
349 e prengue sforç, que ’n millor port lo duga.
350 Los cavallers per la honor s’aturen,
351 mas los vilans per força s’aseguren.
Castellvi
(Orfil de Rey, a quatre cases del Cavall de l’altre Dama, dona sus al Rey)
352 Los Pensaments, que renyen y murmuren
353 vent desigiar la Voluntat y obres,
354 importunant la Honestat, conjuren
355 per no restar desfavorits y pobres,
356 aquestos son los mestres y manobres
357 que tots los mals y contraris apuren,
358 y de la lum d’amor son canalobres.
359 Qui vol cuytar, avolotat, la cassa,
360 o res no pren, o cau, o s’enbarassa.
Vinyoles
(Cavall de Dama pren Orfil de Rey, a quatre de la Sua linea)
361 L’Ultrajos Gest, vent que·l Penser menasçe
362 la Honestat, forçant la fort que·s leve,
363 deslibera voler morir en plaça,
364 ans que d’Onor mal Pensament s’ençeve;
365 donant raho que, tostemps que se lleve
366 algun falç crim, remoure no la faça,
367 puix veritat de culpa la relleve.
368 Diu lo refrany: «Qui sa lo dit se lliga,
369 puix mal no te, sanament lo deslliga».
Fenollar
(Rey ab Rey no puxen combatre)
370 Servar se deu un’altre ley antiga:
371 que Rey ab Rey james puguen combatre,
372 mas cascu d’ells entre los seus estigue,
373 perque los caps no deuen may debatre.
374 Dels altres es lo ferir y·l rebatre;
375 d’ells l’ordonar; que·l Rey, manant que stiga
376 los seus, ab qui fals enemichs abatre.
377 Acte ’s servil, no de reals petjades,
378 com. a moltons jugar Reys a toçades.
Castellvi
(La Reyna pren lo Cavall de la Dama, que stava a quatre del matex, y dona sus)
379 La Voluntat, vist que tantes vegades
380 cruel Desdeny cruelment la guareja,
381 per a tallar les sues encontrades,
382 ab gran menyspreu lo condamna y bandeja,
383 e la Honor stretament festeja,
384 requirint la, sens moltes embaxades,
385 que·s vulla dar a qui tant la sedeja.
386 De tot se deu aydar lo qui vol cloure:
387 parlar, obrar, tronar, lampar y ploure.
Vinyoles
(Lo Rey se cobre del Cavall, a dos punts de Dama)
388 L’autoritat real nunque·s deu moure,
389 sino per cas molt gran y necessari:
390 axi Honor se deslibera encloure,
391 Desdenyant molt l’intent de l’adversari.
392 De tal servir aquest es lo salari,
393 car lo Cortes Estil poria noure
394 en tal trespas, y ser li molt contrari.
395 En joch estret, la cortesia cessa
396 la gravitat y pompa, en la pressa.
Fenollar
(Diu lo mat offegat)
397 Si, asetjat per mala sort revessa,
398 lo Rey sera, y tota sa poxança
399 ensemps ab ell, volem, per ley expressa,
400 que muyra trist, pus no spera bonança;
401 car la real corona y ordonança
402 presupon molt la libertat excessa,
403 e, si la pert, pert tota sa sperança.
404 La dignitat a l’anima ’s unida,
405 e la honor viu molt mes que la vida.
Castellvi
(Juga lo Peo de la Reyna a quatre punts de l’altre Reyna)
406 Perque tostemps Bellea fos servida,
407 lo bon Voler, no curant de l’Ultragie,
408 mana passar ab amor infinida
409 lo seu Servey, qu’es hun gracios patge.
410 Lo qual, donant de grat tot avantagie,
411 ab gest humil Cortesia convida
412 que prenga d’ell la vida per pontagie.
413 Humilitat aleuja, purga y placa
414 dos cors ensemps de molt diversa taca.
Vinyoles
(Lo Peo del Rey, a quatre punts de la sua o pren lo Peo de l’altre Dama)
415 Lo Cortesa que te la bossa flacha,
416 lo donatiu en nengun temps rebuja,
417 o, si u ha fet, tostemps lo cor li’n racha
418 per l’apetit, qu’es sech y vol la pluja.
419 Y axi, tantost lo pren, que no li fuja,
420 per fer castell de sa xica barracha;
421 mas quant li fall, mes agrament s’anuja.
422 Qui pren, cove que ’n lo tornar ell pense,
423 car, forçant grat, es força que u compense.
Fenollar
(Diu lo mat robat)
424 Si·l Rey no te ya pus gent que·l defense,
425 e sos vassalls haura tan mal defesos,
426 done·s llavors, pus fortune dispense
427 que reste sol, los seus essent ja presos;
428 que Reys sens gent, per Reys no son admesos;
429 mas bon confort ab virtut recompense
430 los fats cruels que·ls han tant fort compresos.
431 Al Rey y als seus deu tostemps la fortuna,
432 en mal y be, a tots esser comuna.
Castellvi
(L’Orfil de Dama juga a tres cases de Rey)
433 Per ajustar tot son esforç en una,
434 la Voluntat son Pensament preposa
435 devant Raho, no fent stima ’lguna
436 de res perdut, Serveys ni altre cosa;
437 dexant lo test y fundant se ’n la glosa,
438 sol per servir aquella, sola una,
439 que la Honor a presa per esposa.
440 Si bon voler imagie d’amor pinta,
441 vida ni mort james no la despinta.
Vinyoles
(L’Orfil de Rey juga a tres cases de la Dama)
442 La Dama diu, cantant ab veu distincta:
443 «Vetla, Honor!» mirant fasen la guarda
444 los Hulls; legint d’amor vermella tinta
445 desperts vallant, que l’ora par ja tarda,
446 talleyan se, car ialayant se guarde
447 Bellea gran, seny[i]nt se de tal cinta,
448 que puga star segura ’n la reguarde.
449 Aquest combat se venç de tal manera,
450 que·l vençedor fuig i·l vençut spera.
Fenollar
(Lo mat comu)
451 Altre decret corroborant advera
452 que, si lo Rey no te on se retraga,
453 ni qui·l cobris, e l’anamich prospera
454 tant, que·l pora ferir de mortal plaga,
455 morint aquell, dara son cors per paga,
456 y·l poble seu caura, sense bandera,
457 en servitut, puix vida l’afalaga:
458 que ’n los perills de la batalla ’marga
459 mes defen l’ull que no cobre l’adarga.
Castellvi
(Juga lo Roch del Rey en la casa de la Dama)
460 Vist que tant fort la Bellea s’adarga,
461 privacio, movent l’apetit, causa
462 que lo Desig exint se desembarga
463 [e] pren lo loch de Voluntat per pausa.
464 Voler l’empeny, mas delit es la causa
465 final d’aquell, y si la fi s’allarga,
466 la su’ardor may cessa ny may pausa.
467 Tot moviment se mou, d’algun defecte
468 fins arribar al desijat conspecte.
Vinyoles
(La Dama a tres juga de Orfil de Rey)
469 Principiant Desig en son effecte,
470 vengue al loch on Voluntat solia
471 liberta star, perque per cami recte
472 tirar pogues on la Bellea·l guia;
473 la qual, ab lum de gracia·s metia
474 en lo terç grau del Delitos Aspecte
475 de la Honor, que ’n p[e]rill concistia.
476 Bellea deu de virtuts esmaltar se,
477 si en lo mon de tots vol adorar se.
Fenollar
(Diu que la Reyna vagie axi com tots, sino Cavall)
478 Mas nostre joch de nou vol enremar se
479 de stil novell e strany a qui be·l mira,
480 prenent lo pom, lo ceptr’e la cadira.
481 car, sobretot, la Reyna fa honrar se.
482 Donchs, puix que diu que mes val e mes tira,
483 per tot lo camp pot mol be passegar se,
484 mas torçre no, per temor ni per ira.
485 Quant mes se veu la libertat altiva,
486 mes tembre deu de caure may cativa.
Castellvi
(Lo Roch del Rey pren lo Peo de la Dama)
487 Mirant que ja la Dama no s’esquiva,
488 lo bon Desig de Cortesia·s çeva,
489 ten inflamat de un’ardor tan viva,
490 que·l bosch pus vert vol tot cremar sens treva;
491 car [de] treball esperança·l relleva,
492 qu’es hun delit que les forçes aviva,
493 de llegea ffi fent Voluntat hereva.
494 Lo foch d’amor vol molt verda la lenya:
495 si secha es, quan mes s’ensen, mes renya.
Vinyoles
(Juga la Dama a tres de Cavall del seu Rey)
496 Portant esforç Bellea per ensenya
497 per castigar los Serveys enganosos,
498 mes se davant lo Desdeny que desdenya:
499 pert lo d’Onor los grats cubdiciosos,
500 car los combats d’amor, quan graciosos
501 tiren los colps, qual sera de penya
502 que prest no do als actes delitosos?
503 Mes val hun no de la persona casta
504 que quant lo si del vici donar basta.
Fenollar
(Lo Peo no puga muntar a Dama, ni hagie pus d’una Dama)
505 Y si·ls antichs, per aucmentar la casta,
506 sens altre sguart de ley ni de justicia,
507 de baixa sanch y de vilana pasta
508 consenten fer mil Reynes per malicia,
509 dien les leys d’amorosa malicia,
510 que·l dyamant en For pus fi s’encasta,
511 y en hun encast relluu ab gran claricia.
512 L’amant e fel sol d’una s’anamora;
513 l’ingrat infel les ydoles adora.
Castellvi
(Juga Orfil de Reyna a quatre punts de l’Orfil del seu Rey)
514 La Voluntat, que·ls Dolços Hulls honora
515 y·l delicat mirar, mirant, postilla,
516 son Pensament remunta y anemora
517 en dret d’aquells hon viv’amor centilla,
518 e, per l’ardor que pren y trau, destilla
519 liquor dels seus, que·l cor se n’entrenyora
520 ab los reports, que ’n lo seu cap vacilla.
521 Amor es un que per los hulls s’enllaça,
522 mas, si s’estreny, la par[t] y·l tot man[a]ça.
Vinyoles
(L’Orfil del Rey pren l’Orfil de la Reyna a quatre de la linea d’Orfil del Rey)
523 Lo Pensament, que·l Dolç Esguart acaça,
524 en contr’aquell metent se ’n so de brega,
525 fon pres y mort, perque pus mal no faça
526 ni faça fer a la Voluntat cega;
527 que tant s’empeny quant ansia la ’nsega,
528 que·ls bens d’Onor enfrasca y embarasça,
529 y·ls espirits lavant li [lo] offega.
530 Honor viu tant quant Voluntat comporta;
531 de bens y mals sols ella es la porta.
Fenollar
(Que les Reynes no·s puguen pendre la una ab l’altre)
532 Puix nostre stil tot lo poder transporta
533 dels Reys amant[s] a les Reynes amades,
534 com entre Reys ferir se no·s comporta,
535 seran tanbe les Reynes atrevades;
536 mas puguen ser dels altres guerrejades,
537 y pendre les, si no porten escorta:
538 sols en aço romanen limitades.
539 Per ço diu be la ley de nostre escola
540 que no den may la Dama restar sola.
Castellvi
(La Reyna pren lo Cavall de Dama a dos punts de Dama, donant sus al Rey)
541 Lo bon Valer gens no·s desaconsola
542 del Pensament despes en tal article,
543 mas, ab esforç del Desig, tria y yola
544 contra·l Desdeny qu’es d’Onestat menicle;
545 lo qual, lançant pus clara que·l vericle
546 la veu, tantost que s’espanta y tremola
547 de veure·l Grat ya dins son episticle.
548 Perfeccio de la fi pren la forma;
549 per ço l’amor del be que vol s’informa.
Vinyoles
(Lo Rey se aparta en la casa del seu Orfil)
550 La Honestat ab tals paraules forma
551 sa gran clamor, cridant: «O, Venus alta!
552 Puix ta virtud la mia no refforma
553 y·l teu socors en aquest punt me falta,
554 lo meu poder Valer lo desesmalta;
555 y vist que·l teu ab mi ya no·s conforma,
556 fugint quant pot la mia Virtut salta».
557 Si tals espants als Reys prou no convenen,
558 son naturals, y·l seu esser sostenen.
Fenollar
(Si·s pert la Reyna, que sia perdut lo joch)
559 Mercuri diu que ja, puix tant comprenen
560 les Reynes tals, que ’n tot poden y manen,
561 si per mal cars, los enemichs les prenen,
562 que los estols s’abaten y s’aplanen;
563 donchs, guarden se gosant no les enganen,
564 car per temor si elles no·s defenen
565 ab son esforç, no filen ni debanen.
566 Vergonya y por virtut son en la dama;
567 en l’om empaixs, contraris a gran fama.
Castellvi
(Mat de Dama en casa de l’altra Dama)
568 Lo princep Març que nostre cor inflama,
569 per triumfar de tan alta conquesta,
570 pres la Honor que sobre tota res clama,
571 offerint la al bon Valer molt presta;
572 lo qual, pujant en lo gran que li presta
573 la Bella Flor, ab amorosa flama
574 lo Fruyt d’Amor sacrifica ’b gran festa.
575 En lluna sta lo punt d’aquest eclipsi,
576 e qui l’enten, enten l’Apocalipsi.
|